La capacitat d’escolta com a líder coach

El líder- coach amb la seva capacitat d’escolta adquireix tot el protagonisme…

En els últims anys s’ha produït un canvi social que afecta a les habilitats directives, per la qual cosa actualment és imprescindible ser coneixedors de les habilitats i competències necessàries per exercir el lideratge amb èxitl’escolta activa, l’empatia, la capacitat de comunicar-se eficaçment, l’assertivitat, la intel·ligència social i emocional, la flexibilitat i el pensament adaptatiu, etc.

El líder- coach és un dels estils de conducció de persones més efectiu

Té la capacitat de desenvolupar, de potenciar les capacitats i posicionar als membres de l’equip en un següent nivell de competència professional. És un estil basat en el respecte i l’acompanyament del talent que permet apoderar als professionals  i assolir resultats sòlids a mitjà i llarg termini.

L’individu que no s’interessa pels seus semblants, és qui té les majors dificultats en la vida i causa les majors ferides en els altres. (Alfred Adler, psicòleg austríac i deixeble de Sigmund Freud)

El líder coach cal que tingui una elevada capacitat d’escolta profunda, sent interès pel que els seus integrants poden proposar-li, afavoreix l’aportació d’idees a tot moment, a més de ser conscient que les persones del seu equip saben i volen fer be el seu treball, per això estimula als seus membres i capta totes les voluntats, per posar-les al servei del propòsit col·lectiu.

El líder- coach te una mirada sistemica, desenvolupa la intuició i escolta de manera amplia el que l’equip necessita, gràcies a estar atent al que passa en tot l’entorn i al que emergeix en l’espai i temps compartits, per aspectes que puguin semblar imperceptibles. Examina la seva geografia, els corrents d’energia que flueixen dins de l’equip i les tensions i distensions que es produeixen i que necessiten ser ateses, mirant d’equilibrar i afavorir les energies positives en l’equip.

L’escolta Atenta ha de ser Activa

Escoltar activament significa escoltar atentament, estant presents en la conversa amb tots els sentits, tant física, mental i emocionalment, enfocant-nos en el nostre interlocutor, sense jutjar, deixant-li parlar fins al final i considerant-li un ésser legítim l’opinió del qual mereix ser respectada.

Oberta

L’escolta activa és una escolta que no avalua, ni jutja i menys desqualifica la realitat per un esquema previ personal. Es oberta a l’aprenentatge continu i intenta la comprensió de les diferents realitats des de la disposició a fer canvis i innovar quan sigui més convenient.

El líder que ha desenvolupats les seves competències com a coach, sap escoltar per tenir l’avantatge de comprendre més ràpidament una situació de canvi, d’identificar voluntats dels interlocutors i fins i tot anticipar-se, fruit de la interpretació dels detalls.

A vantatges de l’escolta Atenta

  • Proporciona nous punts de vista, obre perspectives, sobre fets concrets
  • Aconsegueix que les persones se sentin escoltades 
  • Coneix les competències dels professionals  per empoderar-los
  • Fomenta la creativitat
  • Genera confiança, empatia, interès i motivació
  • S’anticipa a possibles problemes i troba solucions
  • Cohesiona a l’equip

 

L’ Escolta Empàtica

En l’estil del líder coach, el protagonista és el nostre col·laborador, és fonamental mantenir una escolta activa i comprensiva, fent que se senti escoltat i comprès, sense jutjar les percepcions o sentiments, acceptant el que ocorre com a part mateixa de la seva realitat.
Per comunicar és més important escoltar que parlar. La capacitat d’escolta és fonamental per aprendre, saber i, créixer com a persona i professional.
Escoltar més enllà de sentir, entendre, conèixer i interpretar la realitat reflexionant sobre ella i evitant abstraccions de fantasies irreals.

 

L’escolta atenta suposa iniciar-nos en desenvolupar la mirada sistèmica

5 nivells per escoltar com a líder-coach

  1. Percepció sistémica. A més d’escoltar hem d’apreciar com ho diuen i que diu per comprendre el missatge. El llenguatge no verbal, les emocions i l’elecció de paraules són tan importants com escoltar el missatge.
  2. Interpretació contextual. Els missatges tenen un context i un entorn  i una historia que expliquen i que el precedeix. Hem d’interactuar amb una visió d’exploració per comprendre millor i d’acceptar l’error de la nostra percepció com a variable de la nostra resposta.
  3. Emoció condicionant. Emocions tàcites o històriques del nostre patrimoni emocional personal.
  4. Resposta relativista. L’escolta atenta implica involucrar-se amb accions que evitin expressar judicis absoluts sobre l’actuació de l’emissor.
  5. Atribució conductual. No hi ha persones dolentes o bones, sinó persones que tenen conductes favorables o desfavorables. Comprendre la intenció amb les persones com un procés de canvi, les persones poden comportar-se de forma diferent en contextos diferents.

De la mateixa manera per el líder, que és conscient dels canvis que s’estan produint, el seu entrenament és una necessitat que li permet adaptar-se als temps per continuar contribuint favorablement al desenvolupament de les persones, dels equips i de la  organització i per extensió al desenvolupament de la Societat.

Com a psicòloga- coach, poder acompanyar als líders en el seu desenvolupament i entrenament és tot un privilegi i n’estic agraïda.

 

Moltes gràcies!

Un Sant Jordi diferent ! i si el drac fossis tu?

Les emocions del Drac, en el dia del Llibre i de la Rosa.

Hi ha aspectes de la història que no van amb el meu pensament. Malgrat la tradició i segons la llegenda que parla que les dames en perill han d’esperar que un cavaller les salvi o la utilització de la violència o pensar que el drac sempre és el dolent i agressiu i llavors sentim por i neguit al veure’l.

Conte la llegenda que Sant Jordi va aparèixer per salvar a la princesa de les arpes del drac. El drac, molt enfadat, va començar a llançar foc. El noble cavaller, va treure l’espasa i quan era a punt de clavar-la-hi, de cop es va detenir, ho va observar i es va adonarmai ningú li havia preguntat a aquell drac perquè estava tan enfadat i tan trist. 

Sempre se li havia dit que era dolent i com tal es comportava com a dolent, però en realitat se sentia sol, abandonat i ple de ràbia, una emoció que no sabia gestionar.

Què és la ràbia? Per què en sentim? Què fer quan sentim ràbia?

La ràbia és una emoció que es dispara quan sentim que hi ha alguna situació injusta, considerem que no ens mereixem sentir el que ens diuen o fan els altres en relació a mi o altres persones.

Quan es presenta la ràbia, el nostre cos augmenta el ritme cardíac i respiratori i incrementen els nivells d’adrenalina per estar amb energia i poder respondre, però el nostre pensament és tan veloç que reforcem la idea irracional que ens acompanya i podem entrar en un bucle que ens manté en l’emoció i en el desequilibri corporal.

Per atenuar l’emoció de la ràbia cal respirar, connectar amb el sentit del que dispara l’emoció, repensar el nostre pensament i expressar la nostra opinió per fer-nos sentir i ser escoltats i sobretot, respectar l’opinió de l’altre.

Ara recordo a Aristòtil amb unes de les seves cites:

“Qualsevol pot enfadar-se, això és una cosa molt senzilla. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de la manera correcta, això, certament, no resulta tan senzill “.

Ja sabeu que les emocions estan conduïdes per les connexions neuronals que es produeixen en el nostre cervell, que fan que les hormones s’activin. Gràcies a la Neurociència que estudia el funcionament del cervell, s’està avançant molt en els estudis en aquest camp.

Per això ara, us vull mostrar una taula sobre les Hormones relacionades amb els nostres estats emocionals:

  • ADRENALINA
  • CORTISOL
  • DOPAMINA
  • ENDORFINES
  • OXITOCINA
  • SEROTONINA
  • Augment de l’energia
  • Estrés
  • Desig Eufòria Atenció
  • Plaer
  • Sexualitat Afecte
  • Estat d’ànim Benestar

 

Les emocions afecten a la nostra salut, els canvis en les emocions incideixen sobre la salut i ens alteren el nostre sistema corporal.

Què és l’amor?

Avui dia de Sant Jordi parlem d’emocions i d’aquelles que generen felicitat, aquelles que veiem com a positives per que ens permeten obrir-nos amb major optimisme  i benestar, avui dia del amor.

L’amor entès en essència com el sentiment que et dur a cuidar que s’acompanya del compromís, la confiança i el respecte.

Quan estimem, el nostre cervell augmenta el nivell d’energia i si gaudim d’una relació saludable, el nostre sistema ens condueix a sentir-nos tranquils, satisfets i feliços.

Durant anys el  23 d’abril a Catalunya es respira un ambient d’alegria i felicitat, però aquest any tenim el cor encongit per la situació social i política que vivim,  a tots us portem al cor en aquesta diada. Seguim endavant acaronant la vida que tenim i mirant al futur.

És per això que us animo a Omplir els carres d’alegria: l’emoció  que ens omple de força i energia obrint-nos i mirant al futur de manera respectuosa i alhora optimista, per creure  que som capaços de dur satisfactòriament allò que ens proposem, il·lusionar-nos en els projectes futurs.

Igual que en l’amor, quan ens sentim contents tenim més energia i el nostre detector d’amenaces descansa, fent que les sensacions corporals de l’ansietat disminueixin, i per tant, ens sentim segurs i confiats.

Doncs ja sabeu!!! El nostre cos agraeix les emocions que ens donen energia saludable

Tinguem present doncs que les emocions condueixen les nostres conductes. Us mostro el resum de

6 fets vitals sobre les emocions:

  • Generen benestar emocional
  • Canvien el funcionament de la ment, augmentant les opcions, millorant la seva flexibilitat, incrementant la seva creativitat
  • Transformen el nostre futur, possibilitant que es mostri el millor de nosaltres mateixos
  • Compensen els estralls de les emocions negatives sobre el nostre cos. Gràcies a la positivitat ens recuperem més ràpidament dels efectes negatius de l’estrès
  • Les emocions positives que sentim són el resultat natural d’un determinat nivell de partida per cadascuna de les persones, marcat per la nostra genètica
  • Les emocions positives poden generar-se, fer-se més presents i més freqüents, augmentant el nostre nivell de benestar emocional, gràcies a les diferents activitats que tenim programades a les nostres trobades.

Aprofitem aquest dia de Sant Jordi per reconèixer les nostres emocions, les dels altres  i pujar l’estat d’ànim repartint il·lusions!

Una abraçada, un somriure  i una rosa virtual per a tots vosaltres!

Maria Jose Torrente

Habilitats comunicatives: la comunicació és la clau de l’èxit

En un món globalitzat i competitiu i en una societat cada cop més exigent, les empreses han de lluitar amb una competència cada cop més aclaparadora. La comunicació.

La comunicació és una de les soft skills que ens convé dominar com a professionals per  readaptar-nos, reinventar-nos, re-evolucionar-nos en aquests entorns canviants.

Les organitzacions són exigents amb els professionals i necessiten incorporar en els llocs de treball, persones preparades en soft per dur a terme les funciones i responsabilitats dins de l’entorn empresarial que els envolta.

Els llocs de treball canvien i evolucionen constantment en viure escenaris en permanent canvi i transformació, i els professionals han de desenvolupar les competencies Soft: treball en equip, capacitat d’adaptació, escolta activa, empatia,  intel.ligència emocional, actitud positiva, creativitat i comunicació.

Així, convé avui preparar-nos i ser professionals emprenedors, creatius, crítics i comunicatius capaços de reconèixer les amenaces i combatre-les i contribuir a transmetre la imatge corporativa de les empreses, ja que cada cop, les empreses inverteixen  més diners en crear i mantenir una cultura d’empresa que el client respecti i arribi a estimar.

Desenvolupar l’habilitat comunicadora és imprescindible en els líders actuals

  • M’agradaria donar-te alguns consells per millorar la teva comunicació

  • Fes que els missatges siguin clars: Comunica el missatge de manera clara
  • Actitud afirmativa : Escolta, mira als ulls a l’interlocutor i tingues un llenguatge corporal obert i coherent amb el teu missatge
  • Parafraseja: Fes saber al teu interlocutor que l’has escoltat expressant resumidament el que t’han dit : “Així m’estàs dient que la reunió va ser molt positiva?, doncs molt bé”
  • Fes preguntes obertes: Anima amb preguntes obertes per saber l’opinió dels altres: “Voleu aclarir alguna cosa?”
  • Empatitza: Posa’t en la pell i situació de l’altre i capta els seus sentiments
  • Sense excuses: Si has de donar alguna mala notícia cal anar de cara. Per tant, interioritza i aborda-la el més aviat possible. No donis males notícies davant de persones que no hi estiguin involucrades i també parla-ho en directe, mai per mail o altra eina de missatgeria
  • Tingues present els costums socioculturals i el protocol: Cal tenir en compte els diversos costums i cultures alhora de comunicar-nos amb l’entorn
  • Domina el llenguatge: Fes servir les paraules adients al que estàs explicant i al teu interlocutor per tal que el missatge arribi
  • La imatge personal: La manera de vestir, la postura, l’expressió, la mirada, són elements que ens acompanyen quan comuniquem
  • El sentit de l’humor: Les relacions són més fluïdes i agradables utilitzant l’humor

La comunicació s’utilitza per compartir i transmetre missatges mitjançant la paraula, la veu; el sentit del missatge,  dependrà tant del contingut del missatge (“el que es diu”) com la manera de dir-ho (“com es diu”).

Com ser un bon comunicador/@

  • Escoltar les paraules
  • Empatitza, escolta els sentiments
  • Adaptar el llenguatge al del interlocutor
  • Emprar un llenguatge positiu
  • Formular les preguntes adients
  • Donar respostes clares
  • Verificar si el missatge s’ha comprès

Comunicar és compartir amb l’altre. Per tant qui ens escolta s’ha de sentir plenament satisfet per a que la comunicació es converteixi en una experiència personal enriquidora, i així, si ets el líder puguis acompanyar als altres en el procés de creixement. En conclusió, que els doni l’oportunitat de canviar, de millorar i de desenvolupar el seu talent.

Atendre el valor humà a les empreses i tenir una empresa humanitzada és la clau per una bona Estratègia Comunicacional, les persones que hi treballin veuran en les accions un exemple a seguir, per tant, saps quines son aquestes accions?

  1. Claredat. Idees contundents i senzilles
  2. Realisme. Proposar en relació els mitjans disponibles
  3. Adaptabilitat. L’estratègia comunicativa s’ha de poder adaptar als diferents mitjans i formes de comunicació
  4. Coherència. Els mitjans i les formes proposades han de ser consistents amb les finalitats de l’empresa
  5. Acceptabilitat. És important que les persones, entenguin la comunicació i els missatges, arribin  a assumir-los com a propis

 La gestió de la informació pot millorar la competitivitat a les empreses sempre que:

  • Comuniquem regularment
  • Generem comunicacions favorables i enriquidores que sumin
  • Identifiquem i atenem tensions o conflictes
  • Respectem a les persones
  • Tenim una visió d’equip
  • Treballem cap a la millora continua

     

La comunicació és vital per al funcionament d’una organització

Quan ens referim a la comunicació organitzacional ens referim a promoure una bona gestió en les relacions interpersonals on està en joc la comunicació interna. Aquesta és una eina primordial per aconseguir moure a l’equip al voltant de l’objectiu i que es persegueix l’essència que configura la identitat i els valors de l’empresa.

Les relacions interpersonals i la bona comunicació interna en les organitzacions està enfocada a satisfer les necessitats d’informació dels seus treballadors  per  engrescar-los, motivar-los, incrementar el sentiment de pertinença i potenciar la cohesió de grup.

Com funciona la comunicació a la teva empresa? Així que ara que ja saps que és vital, si vols millorar-la ho podem fer plegats, enviem un correu a:

Envia un correu i ens posarem en contacte

 

Les cadenes que ens limiten: creences irracionals

Les cadenes més poderoses són les cadenes interiors, les que creiem que no podem trencar malgrat ho intentem.

Les creences limitants ens atrapen com li passava a l’elefant del circ. Un conte que ens ajuda en una interessant reflexió sobre les creences irracionals.

T’agradava anar al Circ quan eres petit /petita?


De petit, m’agradava el circ. M’encantaven els números amb animals i l’animal que més m’agradava era l’elefant. M’impressionaven les seves enormes dimensions i la seva força descomunal. Després de la funció, en sortir de la carpa, em quedava estranyat en veure l’animal lligat a una petita estaca clavada a terra amb una cadena que li empresonava una de les potes. La cadena era gruixuda, però l’estaca era un ridícul tros de fusta clavat a pocs centímetres de terra. Era evident que un animal capaç d’arrencar un arbre de soca-rel també podia tibar d’aquell minúscul tronc i fugir.

—Per què no l’arrenca i s’escapa? —vaig preguntar als pares.

Em van contestar que era perquè estava ensinistrat. La resposta, però, no em va satisfer. «Si estava ensinistrat, per què el tenien lligat?». Vaig preguntar a parents i mestres i va passar molt i molt de temps fins que algú que va resultar ser prou savi em va donar una resposta convincent:

«L’elefant del circ no s’escapa perquè està lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit».

Aleshores em vaig imaginar l’elefant acabat de néixer i lligat a una estaca. Segur que l’animal va tibar i tibar tractant d’alliberar-se. Devia acabar el dia esgotat perquè aquella estaca era més forta que ell. L’endemà devia tornar-ho a provar amb el mateix resultat i l’endemà següent igual. I així fins que un dia terrible per a la resta de la seva vida, l’elefant va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí. Des de llavors, l’elefant tenia gravat el record de la seva impotència. I el que és pitjor, mai més va tornar a qüestionar-se aquell record i mai més va tornar a posar a prova la seva força.


Sovint a les persones ens passa el mateix. Vivim encadenats a estaques que ens treuen llibertat. Pensem que «no podem» fer tal cosa o tal altra senzillament perquè un dia, fa molt de temps, ho vam intentar i no ho vam aconseguir. Llavors ens vam gravar a la memòria aquest missatge: «no puc i no podré mai». Aquesta creença autoimposada ens ha limitat des de llavors i no l’hem qüestionada més. Segurament ara som més forts i estem més preparats, però aquell record ens frena a l’hora de provar d’alliberar-nos.

Quines són les creences que et limiten?  Que et pots dir per trencar aquesta cadena? 

Les nostres creences irracionals que han acolorit la nostra vida de vegades limiten les nostres conductes i emocions, i ens condueixen a exigències que no ens permeten sentir-nos bé i tenir una vida de llum que permeti assolir els nostres somnis.

Les persones sanes accepten el fet de que les utopies són, probablement, allò que no es pot assolir i que per tant, no podrem assolir tot el que desitgem.

Podem dir que la transformació pot ser màgica si pensem que el concepte “desig” és diferent al concepte “obligació o exigència”.

“Amb dedicació, entrenament, suport i esforç puc canviar les creences que em limiten” 

Com perceps el món?

Cadascú de nosaltres percep el món de forma diferent. Les coses passen al teu voltant i vas perceben a través dels ulls, oïdes i sensacions un munt d’informació. Tot el contingut que t’arriba, la teva ment s’encarrega de filtrar-lo. D’aquesta manera hi ha coses amb les que pares atenció i d’altres les deixes passar, de forma conscient o inconscient.

Ara bé, el que tu perceps es  basa en el teu sistema de creences. Una acumulació d’informació que has anat processant  al llarg de  tota la teva vida. Algunes d’aquestes creences les has agafat com a vàlides per tirar endavant i d’altres no les has considerat adients en el moment i les has rebutjat.

Una creença és un pensament que et repeteixes un munt de vegades i genera la teva realitat. És una veu interna que et diu coses, com per exemple: “jo sóc així” “això no està fet per a mi”, “jo no puc aconseguir-ho”, “això mai m’ha interessat”, “ja estic bé així”, “jo ho tinc complicat…”. Aquestes veus internes defineixen la forma que tu tens de veure les coses. Això no vol dir que sigui la realitat, sinó que és, la teva realitat.

Si fins el moment, les creences actuals t’han beneficiat i t’han permès assolir els teus objectius, segueixes el teu camí amb elles.  En canvi, en d’altres moments et pots sentir parat o estancat i les creences et poden arribar a bloquejar. Tot i que en ocasions et fan creure, aquestes creences, que tot està be, entrant en la zona més còmode. Tanmateix en alguns moments de la teva vida et pots arribar a plantejar nous reptes o objectius per ser i avançar cap a un altre direcció. Vols aconseguir  quelcom diferent i es llavors quan les creences tornen a jugar un paper clau, per avançar o quedar-te quiet, allà on ets.

Que passa quan les creences son molt limitants:”no puc”, “que perillós”, “…i si em faig malt”, “… i si ningú m’ajuda”, “això és més difícil que res”, “de fet estic bé així”. O et pots dir: “que passa si ho provo”, “…si caic m’aixeco”, “puc tirar endavant segur”, “sóc valent”, “haig de provar pas a pas”, “puc fer-ho”.

Aquestes veus són el teu diàleg intern. Aquest diàleg és un pensament que comença a enviar una vibració al teu cervell i aquesta vibració continuada és la que crea la realitat. Així es com generes la teva realitat, la que t’animarà a iniciar accions per poder fer alguna cosa diferent. Recorda que has pensat i has fet vibrar la teva ment en funció de creences assumides al llarg del temps.

Si vols generar coses noves cal crear una realitat diferent en la teva ment que t’impulsi com a motor de canvi i generar noves veus. En el moment en que el teu diàleg intern es repeteix amb altres veus pots començar a tenir pensaments diferents obrint nous camins a les situacions que vius en el teu dia a dia i que et permetran fer un primer pas per assolir els teus objectius. Endavant doncs!

Potenciar la resiliència a l’empresa, un bon propòsit

Les empreses ben preparades en entorns VUCA  saben gestionar moments incerts i complexes.

La Resiliència és la capacitat per recuperar-nos d’alts i baixos, superar-los i fins i tot ser transformats per ells. Potenciar la resiliència a l’empresa, pot ser un bon propòsit. La resiliència a l’empresa suposa ser flexibles en situacions límit i sobreposar-nos a elles per sortir enfortits.

“La resiliència és la capacitat d’una persona o d’un sistema social de viure bé i desenvolupar positivament malgrat les condicions de vida difícils, i de maneres socialment acceptables”  Vanistendael stefan, 1996

Hi ha tres accions que cal assolir: augmentar les capacitats de les empreses en aquest entorns, potenciar les coalicions i col·laboracions, i generar equips de treball focalitzats en l’interès de millorar i seguir endavant. En aquest entorn VUCA, volàtil, incert, complex i ambigu, el ritme de vida actual ens fa estar exposats a situacions de major incertesa, d’estrès emocional,  d’adversitat, en ocasions crisis  que ens generen angoixes i frustracions.

Els equips que treballen la capacitat resilient, l’autoacceptació i l’assertivitat ajuden a evitar o alleugerir les situacions complexes tant personalment com professionalment.

Les persones resilients consideren que només a vegades hi ha moments difícils i perceben que després de la tempesta arriba la calma, que la tempesta no dura per sempre.

Et mostro alguns consells  que ajuden a les persones a entrenar-se en la resiliència

  1. Cuida les teves relacions interpersonals dins i fora de la feina. Si el teu entorn familiar i social i professional et recolza, t’ajudarà a enfrontar-te a situacions difícils de la vida. Desenvolupa les teves connexions i enforteix les teves relacions, demanar ajuda i acceptar el suport dels altres enforteix la resiliència.
  2. Sigues positiu/motiva’t! T’ajudarà molt tenir una visió positiva de tu i veure el futur amb optimisme. Ajuda’t dels pensaments positius i adopta una actitud positiva per resoldre les situacions. Evita veure els problemes com una cosa impossible i permanent canvia la perspectiva, posa’t unes altres ulleres.
  3. Sigues realista i flexible. Si ets capaç de veure una situació tal com és i saps acceptar-la, hi tindràs molt de guanyat! Accepta els canvis. Canviar és part de la vida i és important aprendre a acceptar les coses en què no tenim cap influència. Això ens ajuda a trobar la pau i la claredat mental per enfocar-nos en les coses que si podem canviar.
  4. Dibuixa el teu pla d’acció i actua en les situacions complexes tant com puguis. Fes accions positives en lloc de desconnectar dels teus problemes desitjant que desapareguessin o desitjant que la teva situació fos diferent. Posa’t metes, fes plans, fixa’t objectius i fes el pas endavant! És important que tinguis clar quins són els teus objectius i que treballis per aconseguir-los. Fixa’t objectius realistes i planifica’ls bé per aconseguir petits guanys. Cada petita fita que aconsegueixis et situarà més a prop del teu objectiu final!
  5. Desenvolupa la teva intel·ligència emocional. Gestiona les emocions, és necessari l’autoconeixement per saber com afrontar diferents moments de la vida i diferents situacions. Busca oportunitats per l’auto-descobriment, relacions de qualitat amb els altres i treballa l’autoacceptació. La IE és saber reconèixer les pròpies emocions, que entenguis el que sents, que puguis identificar quan has de controlar-te, així com evitar actuar de manera impulsiva i aprendre a sentir de manera coherent allò que et passa. La Intel·ligència emocional correlaciona positivament amb la resiliència.
  6. Mantingues l’esperança. Una actitud optimista t’habilita per a generar les coses bones que desitges en la teva vida. Visualitza el que vols i no permetis que la por i la preocupació “t’entelin” aquesta visió.
  7. Tingues cura de tu, posa atenció a les teves pròpies necessitats i sentiments, participa en activitats que gaudeixis i que et relaxin. Tenir cura d’un regularment manté la ment oberta  i el teu cos en la millor condició per lidiar amb situacions límit.

Entrenant la resiliència

Recorda que la resiliència es pot entrenar i les persones que resilients  tenen més confiança en si mateixes, controlen millor les emocions, gestionen millor els moments de la vida, i a més obtenen millors relacions personals i laborals.

“Les dificultats estan destinades a despertar-nos, no a descoratjar. L’esperit humà creix a través de l’adversitat”  William Ellery Channing

I ara sabem, quin son els passos per construir  Resiliència dins de les empreses?, aquí us anoto algunes idees:

  • Reconèixer els problemes i limitacions que cal afrontar
  • Expressar  i parlar dels  conflictes oberta i clarament
  • Registrar els recursos personals i col·lectius existents
  • Organitzar estratègies i metodologies tantes vegades com sigui necessari .
  • Revisar i avaluar els èxits i les pèrdues

Si volem construir equips resilients cal que considerem els següents factors per ser mes forts i tenir a les persones de l’equip més cohesionades:

  • Cohesió, treballant la flexibilitat
  • Comunicació sincera entre els membres del grup
  • Reafirmar un sistema d’objectius comuns
  • Resolució de conflictes a partir de les anteriors premisses

Per acabar, conèixer que la resiliència forma part del procés evolutiu de les persones i s’ha de promoure des de la infantesa i continuar entrenant al llarg de vida. Si aconsegueixes posar en pràctica aquests petits consells, estaràs molt més preparat per afrontar qualsevol situació per difícil que et sembli!

“Si vols,  pots”, primer cal pensar que es possible i voler començar a caminar. T’animes?