Un viatge optimista al futur

Una reflexió d’estiu per un viatge optimista

Avui el canvi és vertiginós, estem connectat a una xarxa virtual que ens dóna informació a un ritme espectacular i ens dibuixa un viatge optimista al futur.

Les idees circulen més ràpidament, sembla un viatge optimista, però tot això influeix en la manera en què tots nosaltres ens relacionem en el nostre entorn.

En aquests temps tan moguts, podem aprofitar a les vacances i pensar en els dies de descans. Bon moment per parar i interrogar sobre el món que ens envolta i com interactuem en ell.

Jo aprofitaré per meditar i em plantejaré algunes qüestions sobre la vida i el futur. Vull ser optimista i per a aquells que venim d’un sistema educatiu de normes rígides, ens fa estrany trobar  l’oportunitat de poder decidir el nostre camí.  On anem? Quin és el nostre camí?

Aquests dies de descans, gaudiré de la tranquil·litat, del vent, del mar, de les aigües i de les ones i amb temps suficient em plantejaré algunes de les següents qüestions:

  • Estic fent allò que vull fer?

  • Poso consciència en el què faig?

  • És la meva responsabilitat de fer-ho?

  • Realment, en aquest moment de la meva vida, que vull aconseguir?

  • On vull arribar?

  • Quins valors guien el meu camí en aquests moments?

  • Com em sentiré si ho aconsegueixo?

Quan comparteixi el meu espai i el meu temps de forma optimista dibuixaré amb il·lusió els nous horitzons el setembre.

Sí un nou horitzó, perquè ens acompanyi en aquesta recerca del benestar i la tranquil.litat personal.

Vull ser sensible als meus sentits i poder gestar un espai interior que convidi a prendre la decisió més alineada i redibujar el camí a prendre, amb la voluntat de superar els meus propis límits, l’anclatge de les idees i la manera de concebre la vida , preguntant-me ara aquestes qüestions.

La meva inspiració, Eduardo Chillida

“Tardé 25 años en “acertar” con el diseño, desde el primer peine en 1952, hasta el peine de Donostia, en 1977”.

Chillida. Susana” Elogio del Horizonte. Conversaciones con Eduardo Chillida, Destino, Barcelona, 2003.p15

 

Confio que serà un viatge optimista al futur.
Gràcies
María Jose Torrente