Superar l’angoixa durant el confinament

PORS I ANGOIXES EN LA PANDÈMIA

La por és una sensació d’angoixa, neguit fins i tot ansietat que es produeix davant de la percepció  d’una amenaça que pot ser real o ficticia.

Per atendre la por ens cal disposar de recursos propis i més ara davant de la crisi sanitària i econòmica que vivim tots.

Sabem que les emocions no es representen com quelcom estàtic, no son una imatge, son una película, una seqüència de fets i situacions que ens amenacen, son els  diferents obstacles que posen en perill la nostra supervivènvia.

Reacció en cadena de les emocions

No només sentim una emoció,  sino que reaccionem internament davant de les emocions. Aquesta manera de reaccionar provoca una segona emoció. Primer sentim la por i després podem arribar a sentir ràbia, tristesa, impotència o angoixa pel fet de tenir por.  Aquesta manera de viure-ho s’anomena  doble reacció emocional.

Podem dir que normalment la seqüència que segueixen les emocions, és la seguent:

        AMENAÇA— REACCIÓ —RESPOSTA 

La resposta que donem davant les emociones és important perque,  segons la qualitat d’aquesta, podem atenuar-la o agravar-la. Això dependrà del propi diàleg intern.

Per tant, reconèixer que disposem de recursos personals per vença l’obstacle que ens genera el colapse emocional ens ajudarà a atenuar les emocions.

Nova mirada de la por 

La por és un senyal que indica que existeix una desproporció entre la magnitud de l’amenaça, sigui física o emocional a la que ens enfrentem, i els recursos que tenim per resoldre-la.

La por no és el problema. La por ens indica que existeix un problema que hem d’atendre i donar-li una resposta.

Sabem que la por és el nostre senyal d’alarma, cal saber quina carencia ens indica.

Ara veiem com la por i l’angoixa les vivim entremesclades. Per tant ens vconve entendre que l’angoixa es el nostre senyal d’alarma, ens mostra una desproporció entre el perill  amb el que ens enfrontem i els recursos dels que disposem i posa en funcionament la tasca de reequilibrar la desproporció que hi pugui haber.

Per tant, per curar la por  ens cal fer un primer pas, transformar la por disfuncional amb funcional i per fer-ho cal atendre al nostre diàleg intern.

Es per tot això que us convido a participa en el cercle virtual en aquest moments de confinament perque puguem parlar de les pors i les angoixes, fer-ho de manera compartida i veure-hi més clar amb més positivitat i fortalesa.

Animat, no t’ho pensis més, compateix!

Us espero,

Gràcies a tots,

Salut i una ràpida recuperació!

María José Torrente

 

Resiliencia i canvi

RESILIÈNCIA EN MOMENTS INCERTS

Fa un temps que sentim a parlar de les necessitats emergents i dels entorns VUCA i ara de sobte, estem aquí i ens toca de ple.

Aquesta crisis humanitària que afecta a la salut ens farà entendre i prendre consciència del que fem i més endavant, ho veurem com una oportunitat de creixement i canvi.

Ara comparteixo amb tots vosaltres, aquests necessitats emergents, així entre tots, en un moment de confinament i reflexió ens ajudarà a elevar la consciència. Conèixes quines son aquestes necessitats?

Adaptar-se al canvi

Innovar al ritme vertiginós per atendre la demanda del COVID-19

Flexibilitzar les estructures empresarials

Generar xarxes de col·laboració

Aprofitar els avanços tecnològics

Superar l’adversitat essent resilient

Què és la Resiliència?

La resiliència és la capacitat d’una persona o d’un sistema social de viure bé i desenvolupar positivament malgrat les condicions de vida difícils, i això de maneres socialment acceptables.  Stefan Vanistendael, 1996 sociòleg i demògraf per la Universitat de Lovaina, Bèlgica

Segons el psicòleg argentí Ramon Lascano, la resiliència apareix en els camins de la vida que ens sorprenen per bé, aquesta idea ens pot ser un punt de sortida en aquests moment que vivim.

Quins són els factors que afavoreixen la Resiliència?

Existeix una eïna de comunicació que dóna el suport necessari per a la creació i bon desenvolupament de la Resiliència, és el Model “La Caseta” de Stefan Vanistendael i que esa basa en tres pilars fonamentals:

  1. L’acceptació
  2. l’Humor constructiu
  3. La Cerca de sentit

Busquem la semblança. ara que som a casa, imaginem que aquesta es compon de pisos i habitacions. Cadascuna de les parts es refereix a un camp a tenir present per el bon funcionament de la nostra resiliència:

  • Els Fonaments són les necessitats bàsiques (menjar i cures de salut)
  • La Planta Baixa els contactes i vincles (xarxes socials)
  • A la Primera Planta la capacitat per buscar-li sentit a la situació
  • A la Segona Planta trobem habitacions, on trobem: l’Autoestima, les Aptituds personals i socials i el Sentit de l’humor
  • A la golfes un finestral enorme obert per a les noves experiències

Així que cadacú de nosaltres d’alguna manera ha construït la seva caseta i hem fet servir la Resiliència de maneres diferents. En aquests moments i en aquesta societat les relacions d’acceptació i de confiança són tan importants per a la resiliència com ho són també l’amistat, les xarxes socials de suport formal i informal, per això convé si un ho necessita buscar a un professional de suport en aquests moments.

Quines pautes seguir per desenvolupar comportaments resilients davant de situacions difícils?

  • Sentir-nos acceptats i recolzats per la família.
  • Cercar la part positiva de la situació, sense obviar o ignorar el problema, això ens permetrà mirar endavant i «construir».
  • Aprendre dels nostres errors. No fomentar la sobreprotecció, per no sufocar a les persones.
  • Desenvolupar l’autoconfiança i mantenir la calma.

Per acabar, comparteixo les tres gràcies de la vida: humor, bellesa i amor que us seran font d’inspiració i si us acompanyen durant aquests temps, anirem més alimentats per superar aquesta crisi mundial i seguir endavant construint el futur que ens sigui estimulant i com sempre,essent responsables.

Gràcies,

Salut i una ràpida recuperació!

María José Torrente