Les cadenes que ens limiten: creences irracionals

Les cadenes més poderoses són les cadenes interiors, les que creiem que no podem trencar malgrat ho intentem.

Les creences limitants ens atrapen com li passava a l’elefant del circ. Un conte que ens ajuda a entendre les creences irracionals.

Però abans de res,  a tu, t’agradava anar al Circ quan eres petit /petita?


De petit, m’agradava el circ. M’encantaven els números amb animals i l’animal que més m’agradava era l’elefant. M’impressionaven les seves enormes dimensions i la seva força descomunal. Després de la funció, en sortir de la carpa, em quedava estranyat en veure l’animal lligat a una petita estaca clavada a terra amb una cadena que li empresonava una de les potes. La cadena era gruixuda, però l’estaca era un ridícul tros de fusta clavat a pocs centímetres de terra. Era evident que un animal capaç d’arrencar un arbre de soca-rel també podia tibar d’aquell minúscul tronc i fugir.

—Per què no l’arrenca i s’escapa? —vaig preguntar als pares.

Em van contestar que era perquè estava ensinistrat. La resposta, però, no em va satisfer. «Si estava ensinistrat, per què el tenien lligat?». Vaig preguntar a parents i mestres i va passar molt i molt de temps fins que algú que va resultar ser prou savi em va donar una resposta convincent:

«L’elefant del circ no s’escapa perquè està lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit».

Aleshores em vaig imaginar l’elefant acabat de néixer i lligat a una estaca. Segur que l’animal va tibar i tibar tractant d’alliberar-se. Devia acabar el dia esgotat perquè aquella estaca era més forta que ell. L’endemà devia tornar-ho a provar amb el mateix resultat i l’endemà següent igual. I així fins que un dia terrible per a la resta de la seva vida, l’elefant va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí. Des de llavors, l’elefant tenia gravat el record de la seva impotència. I el que és pitjor, mai més va tornar a qüestionar-se aquell record i mai més va tornar a posar a prova la seva força.


Sovint a les persones ens passa el mateix. Vivim encadenats a estaques que ens treuen llibertat.

Pensem que «no podem» fer tal cosa o tal altra senzillament perquè un dia, fa molt de temps, ho vam intentar i no ho vam aconseguir. Llavors vam gravar a la memòria aquest missatge: «no puc i no podré mai». Aquesta creença auto imposada ens ha limitat des de llavors i no l’hem qüestionada més. Segurament ara som més forts, estem més preparats, però aquell record ens frena a l’hora de tornar a provar-ho i sentir-nos alliberats.

i tu… saps quines són les creences que et limiten?  Què et dius per trencar les teves cadenes? 

Les nostres creences irracionals que han donat color a la nostra vida, limiten les nostres conductes i fins i tot les emocions; ens condueixen un seguit d’exigències que ens fan actuar a la vida i comportar-nos d’una manera determinada, però no ens fan sentir bé i ens podem arribar a bloquejar per obtenir una vida de llum que ens acompanyi a assolir els nostres somnis.

Les persones sanes accepten el fet de que les utopies són, probablement, allò que no es pot assolir , que un ho prefereixi no vol dir que hagi de ser d’aquesta menera, per tant, sabem que no podem assolir tot el que desitgem. Però, el desig es mes poderós que la obligació.

“La perserverança porta a l’éxit” deia Deméstenes.

Entrenament, suport, constància i compromís per canviar el teu sistema de creences limitants” 

Què significa el sistema de creences?

Cadascú de nosaltres percebem el món diferents formes. Les coses que passen al teu voltant, les veus, les escoltes i les sents  en un ball de sensacions que t’omple d’informació. La teva ment s’encarrega de filtrar el contingut que t’arriba, hi ha situacions on pares atenció i d’altres les deixes passar.

Ara bé, el que important que tinguis en comptes es que el que tu perceps es  basa en el teu sistema de creences.

Una acumulació d’informació que has anat processant  al llarg de  tota la teva vida. Algunes d’aquestes creences les has agafat com a vàlides per fer camí i d’altres no les has considerat en el moment i les has rebutjat.

Recorda que una creença és un pensament que et descriu la realitat i el repeteixes un munt de vegades. Es la teva veu interna que et parla. Per exemple: “jo sóc així” “això no es pot tolerar”, sempre s’ha fet així” “això no està fet per a mi”, “jo no puc aconseguir-ho”, “això no m’interessa”, “ja estic bé així”, “jo ho tinc molt difícil…”. Aquestes veus internes defineixen la forma en que tu veus la vida.  És la teva realitat.

Aquestes veus són el teu diàleg intern. Aquest diàleg és un pensament que comença a enviar una vibració al teu cervell i aquesta vibració continuada és la que crea la realitat. Així es com generes la teva realitat, la que t’anima a iniciar accions per fer alguna cosa diferent. Recorda que has pensat i has fet vibrar la teva ment en funció de les creences assumides al llarg del temps.

Si fins el moment, les creences actuals t’han beneficiat i permès assolir els teus objectius, segueixes el teu camí amb elles.  En canvi, en d’altres moments et pots sentir parat o estancat i les creences et poden arribar a limitar en els teus somnis, il.lusions o objectius. Tot i que en ocasions, les creences ,et podem fer creure que tot està be, llavors vols dir que has entrat a la teva zona de confort. Que no vol dir que estiguis còmode,  és la resposta i la conducta que has fet tota la teva vida i ja la coneixes.

En alguns moments de la teva vida et pots arribar a plantejar nous reptes i agafar noves direccions. Vols aconseguir  quelcom diferent i es llavors quan les creences tornen a jugar un paper clau, per avançar o quedar-te quiet, allà on ets.

Que passa quan les creences son molt limitants:”no puc”, “que perillós”, “…i si em faig malt”, “… i si ningú m’ajuda”, “això és més difícil que res”, “de fet estic bé així”. O et pots dir: “que passa si ho provo”, “…si caic m’aixeco”, “puc tirar endavant segur”, “sóc valent”, “haig de provar pas a pas”, “puc fer-ho”.

Si vols generar coses noves cal crear una realitat diferent en la teva ment, generar noves veus que siguin motor de canvi . En el moment en que el teu diàleg intern canvi obriràs noves possibilitats i construiràs un futur diferent.