El poder de la conversa: entrenant-se en el model DESC

Al llarg de la vida conversem amb persones de la feina, família, amics. En totes elles, ens entenem? Compartim opinions i fets, en algunes ocasions ens enfrontem a situacions incòmodes que poden portar a malentesos, crisi o conflictes.

El model DESC és una tècnica senzilla, sempre que ens entrenem diàriament amb ella en situacions poc rellevants per estar entrenats en les converses que tenen un component emocional més intens i on juga un paper clau el comportament assertiu.

Si dos individus estan sempre d’acord en tot, puc assegurar que un dels dos pensa per tots dos. Sigmund Freud 

El model DESC és un model desenvolupat per Bower & Bower, molt eficaç per als líders a l’hora de donar feedback efectiu, gestionar converses difícils amb els col·laboradors, al mateix temps que busquem treballar en un clima on es mantinguin relacions favorables.

Què signifiquen les sigles?

Descriure, Expressar, Suggerir i Concloure. 

Saber donar reconeixement o conversar per expressar el progrés del treball de manera assertiva, respectant la persona i buscant un acord viable per a les dues parts.

Quins pasos segueix el model DESC?

Descriure

Què va passar? Parlem de fets, una informació objectiva.

Ser específics i limitar-nos als fets succeïts. En aquest pas s’ha de fer referència als fets d’una manera clara, sintètica i objectiva. Expressar a l’altra persona el problema o situació viscuda des d’una perspectiva objectiva i lliure de judicis de valor. Només quan no ens mostrem ofensius o crítics en excés, la persona que tenim davant es sentirà prou còmode per debatre la situació i obrir possibilitats.

Expressar

Manifestar el que pensem i sentim en relació a la situació.

Comunicar els punts amb els quals no concordem, com ens sentim i en sentit general, què creiem sobre el comportament i de la situació.

En aquest cas podria ser oportú reconèixer la nostra part de la responsabilitat ja que d’aquesta manera s’evita la contracrítica, un camí que no conduiria a cap solució. Hem de descriure com ens sentim.

Suggerir

Plantejar o suggerir possibles solucions, formes alternatives de resoldre la situació o el problema.

Aquesta és una de les fases més constructives de la tècnica pel que és important ser positius. Demanar de manera específica que canviï el seu comportament perquè no succeeixin situacions semblants en el futur. Normalment ha de ser un procés col·laboratiu. Per exemple: “m’agradaria que parléssim del que pots fer en el futur per obtenir millors resultats”. Si la persona no respon pot ser necessari un suggeriment per obrir alternatives i opcions i posar-nos d’acord.

La petició haurà de ser concreta i el llenguatge dirigit a l’obtenció de respostes o noves conductes, en lloc de la modificació de trets o actituds personals.

La petició haurà de ser raonable i estar dins de les possibilitats de l’altra persona. Si optem per grans canvis en el comportament és aconsellable seguir una sèrie d’acords menors progressivament elaborats.

Convé acompanyar aquest model amb una bona empatia i escolta activa, atendre les objeccions de l’altra persona i veure la manera de adaptar-nos als requeriments que li semblin raonables. Mentre millor preparats estiguem per afrontar una contrapetición millor possibilitat d’arribar a acords amb èxit.

Conseqüències

Conclusions dels beneficis Expressar el futur que podria obtenir-se si es varia el comportament, tant per a l’altra persona com per al conjunt.

És aconsellable ressaltar els resultats aconseguits fins al moment, al cap i a la fi, el fet de seure a conversar tranquil·lament sempre és un pas d’avanç. Per això convé acompanyar l’altra persona a que trobi una solució que li permeti canviar allò que perjudica de manera eficient, “si ens assegurem que el nostre equip rep la informació necessària cada setmana podrem ser capaços d’assignar els recursos adequadament”

“Es podria dir que en aquest cas és més pensar en la pastanaga i no en el pal”

Habitualment les conclusions de la nova conducta convé que siguin emmarcades positivament al voltant dels beneficis de fer canvis en el nostre comportament.

Què aconseguirem practicant amb el model DESC?

L’objectiu és fer conscient a l’altra persona dels avantatges que va a reportar un canvi en la seva manera de procedir. Es pot tractar de compensacions, beneficis o de la possibilitat d’evitar contratemps.

“És crucial que el líder i la persona amb la qual manté la conversa la abandonin amb un acord clar, compartit i específic “

Persuadir és, en essència, motivar a altres persones perquè acceptin (tinguin en compte o apreciïn) conscientment una altra forma d’apreciar, entendre les coses i les situacions per arribar a acords compartits i establir compromisos. Persuadir no és sinònim de manipular o vèncer sinó que es focalitza en aconseguir un canvi en l’altre a partir d’una sèrie d’arguments que pretenen fer coincidir els interessos i les necessitats de les dues persones.

La capacitat d’escolta com a líder coach

El líder- coach amb la seva capacitat d’escolta adquireix tot el protagonisme…

En els últims anys s’ha produït un canvi social que afecta a les habilitats directives, per la qual cosa actualment és imprescindible ser coneixedors de les habilitats i competències necessàries per exercir el lideratge amb èxitl’escolta activa, l’empatia, la capacitat de comunicar-se eficaçment, l’assertivitat, la intel·ligència social i emocional, la flexibilitat i el pensament adaptatiu, etc.

El líder- coach és un dels estils de conducció de persones més efectiu

Té la capacitat de desenvolupar, de potenciar les capacitats i posicionar als membres de l’equip en un següent nivell de competència professional. És un estil basat en el respecte i l’acompanyament del talent que permet apoderar als professionals  i assolir resultats sòlids a mitjà i llarg termini.

L’individu que no s’interessa pels seus semblants, és qui té les majors dificultats en la vida i causa les majors ferides en els altres. (Alfred Adler, psicòleg austríac i deixeble de Sigmund Freud)

El líder coach cal que tingui una elevada capacitat d’escolta profunda, sent interès pel que els seus integrants poden proposar-li, afavoreix l’aportació d’idees a tot moment, a més de ser conscient que les persones del seu equip saben i volen fer be el seu treball, per això estimula als seus membres i capta totes les voluntats, per posar-les al servei del propòsit col·lectiu.

El líder- coach té una mirada sistèmica, desenvolupa la intuició i escolta de manera amplia el que l’equip necessita, gràcies a estar atent al que passa en tot l’entorn i al que emergeix en l’espai i temps compartits, per aspectes que puguin semblar imperceptibles. Examina la seva geografia, els corrents d’energia que flueixen dins de l’equip i les tensions i distensions que es produeixen i que necessiten ser ateses, mirant d’equilibrar i afavorir les energies positives en l’equip.

L’escolta Atenta ha de ser Activa

Escoltar activament significa escoltar atentament, estant presents en la conversa amb tots els sentits, tant física, mental i emocionalment, enfocant-nos en el nostre interlocutor, sense jutjar, deixant-li parlar fins al final i considerant-li un ésser legítim l’opinió del qual mereix ser respectada.

Oberta

L’escolta activa és una escolta que no avalua, ni jutja i menys desqualifica la realitat per un esquema previ personal. Es oberta a l’aprenentatge continu i intenta la comprensió de les diferents realitats des de la disposició a fer canvis i innovar quan sigui més convenient.

El líder que ha desenvolupats les seves competències com a coach, sap escoltar per tenir l’avantatge de comprendre més ràpidament una situació de canvi, d’identificar voluntats dels interlocutors i fins i tot anticipar-se, fruit de la interpretació dels detalls.

A vantatges de l’escolta Atenta

  • Proporciona nous punts de vista, obre perspectives, sobre fets concrets
  • Aconsegueix que les persones se sentin escoltades 
  • Coneix les competències dels professionals  per empoderar-los
  • Fomenta la creativitat
  • Genera confiança, empatia, interès i motivació
  • S’anticipa a possibles problemes i troba solucions
  • Cohesiona a l’equip

 

L’ Escolta Empàtica

En l’estil del líder coach, el protagonista és el nostre col·laborador, és fonamental mantenir una escolta activa i comprensiva, fent que se senti escoltat i comprès, sense jutjar les percepcions o sentiments, acceptant el que ocorre com a part mateixa de la seva realitat.
Per comunicar és més important escoltar que parlar. La capacitat d’escolta és fonamental per aprendre, saber i, créixer com a persona i professional.
Escoltar més enllà de sentir, entendre, conèixer i interpretar la realitat reflexionant sobre ella i evitant abstraccions de fantasies irreals.

 

L’escolta atenta suposa iniciar-nos en desenvolupar la mirada sistèmica

5 nivells per escoltar com a líder-coach

  1. Percepció sistèmica. A més d’escoltar hem d’apreciar com ho diuen i que diu per comprendre el missatge. El llenguatge no verbal, les emocions i l’elecció de paraules són tan importants com escoltar el missatge.
  2. Interpretació contextual. Els missatges tenen un context i un entorn  i una historia que expliquen i que el precedeix. Hem d’interactuar amb una visió d’exploració per comprendre millor i d’acceptar l’error de la nostra percepció com a variable de la nostra resposta.
  3. Emoció condicionant. Emocions tàcites o històriques del nostre patrimoni emocional personal.
  4. Resposta relativista. L’escolta atenta implica involucrar-se amb accions que evitin expressar judicis absoluts sobre l’actuació de l’emissor.
  5. Atribució conductual. No hi ha persones dolentes o bones, sinó persones que tenen conductes favorables o desfavorables. Comprendre la intenció amb les persones com un procés de canvi, les persones poden comportar-se de forma diferent en contextos diferents.

De la mateixa manera per el líder, que és conscient dels canvis que s’estan produint, el seu entrenament és una necessitat que li permet adaptar-se als temps per continuar contribuint favorablement al desenvolupament de les persones, dels equips i de la  organització i per extensió al desenvolupament de la societat.

Com a psicòloga- coach, poder acompanyar als líders en el seu desenvolupament i entrenament és tot un privilegi i n’estic agraïda.

 

Moltes gràcies!

Un Sant Jordi diferent ! i si el drac fossis tu?

Les emocions del Drac, en el dia del Llibre i de la Rosa.

Hi ha aspectes de la història que no van amb el meu pensament. Malgrat la tradició i segons la llegenda que parla que les dames en perill han d’esperar que un cavaller les salvi o la utilització de la violència o pensar que el drac sempre és el dolent i agressiu i llavors sentim por i neguit al veure’l.

Conte la llegenda que Sant Jordi va aparèixer per salvar a la princesa de les arpes del drac. El drac, molt enfadat, va començar a llançar foc. El noble cavaller, va treure l’espasa i quan era a punt de clavar-la-hi, de cop es va detenir, ho va observar i es va adonarmai ningú li havia preguntat a aquell drac perquè estava tan enfadat i tan trist. 

Sempre se li havia dit que era dolent i com tal es comportava com a dolent, però en realitat se sentia sol, abandonat i ple de ràbia, una emoció que no sabia gestionar.

Què és la ràbia? Per què en sentim? Què fer quan sentim ràbia?

La ràbia és una emoció que es dispara quan sentim que hi ha alguna situació injusta, considerem que no ens mereixem sentir el que ens diuen o fan els altres en relació a mi o altres persones.

Quan es presenta la ràbia, el nostre cos augmenta el ritme cardíac i respiratori i incrementen els nivells d’adrenalina per estar amb energia i poder respondre, però el nostre pensament és tan veloç que reforcem la idea irracional que ens acompanya i podem entrar en un bucle que ens manté en l’emoció i en el desequilibri corporal.

Per atenuar l’emoció de la ràbia cal respirar, connectar amb el sentit del que dispara l’emoció, repensar el nostre pensament i expressar la nostra opinió per fer-nos sentir i ser escoltats i sobretot, respectar l’opinió de l’altre.

Ara recordo a Aristòtil amb unes de les seves cites:

“Qualsevol pot enfadar-se, això és una cosa molt senzilla. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de la manera correcta, això, certament, no resulta tan senzill “.

Ja sabeu que les emocions estan conduïdes per les connexions neuronals que es produeixen en el nostre cervell, que fan que les hormones s’activin. Gràcies a la Neurociència que estudia el funcionament del cervell, s’està avançant molt en els estudis en aquest camp.

Per això ara, us vull mostrar una taula sobre les Hormones relacionades amb els nostres estats emocionals:

  • ADRENALINA
  • CORTISOL
  • DOPAMINA
  • ENDORFINES
  • OXITOCINA
  • SEROTONINA
  • Augment de l’energia
  • Estrés
  • Desig Eufòria Atenció
  • Plaer
  • Sexualitat Afecte
  • Estat d’ànim Benestar

 

Les emocions afecten a la nostra salut, els canvis en les emocions incideixen sobre la salut i ens alteren el nostre sistema corporal.

Què és l’amor?

Avui dia de Sant Jordi parlem d’emocions i d’aquelles que generen felicitat, aquelles que veiem com a positives per que ens permeten obrir-nos amb major optimisme  i benestar, avui dia del amor.

L’amor entès en essència com el sentiment que et dur a cuidar que s’acompanya del compromís, la confiança i el respecte.

Quan estimem, el nostre cervell augmenta el nivell d’energia i si gaudim d’una relació saludable, el nostre sistema ens condueix a sentir-nos tranquils, satisfets i feliços.

Durant anys el  23 d’abril a Catalunya es respira un ambient d’alegria i felicitat, però aquest any tenim el cor encongit per la situació social i política que vivim,  a tots us portem al cor en aquesta diada. Seguim endavant acaronant la vida que tenim i mirant al futur.

És per això que us animo a Omplir els carres d’alegria: l’emoció  que ens omple de força i energia obrint-nos i mirant al futur de manera respectuosa i alhora optimista, per creure  que som capaços de dur satisfactòriament allò que ens proposem, il·lusionar-nos en els projectes futurs.

Igual que en l’amor, quan ens sentim contents tenim més energia i el nostre detector d’amenaces descansa, fent que les sensacions corporals de l’ansietat disminueixin, i per tant, ens sentim segurs i confiats.

Doncs ja sabeu!!! El nostre cos agraeix les emocions que ens donen energia saludable

Tinguem present doncs que les emocions condueixen les nostres conductes. Us mostro el resum de

6 fets vitals sobre les emocions:

  • Generen benestar emocional
  • Canvien el funcionament de la ment, augmentant les opcions, millorant la seva flexibilitat, incrementant la seva creativitat
  • Transformen el nostre futur, possibilitant que es mostri el millor de nosaltres mateixos
  • Compensen els estralls de les emocions negatives sobre el nostre cos. Gràcies a la positivitat ens recuperem més ràpidament dels efectes negatius de l’estrès
  • Les emocions positives que sentim són el resultat natural d’un determinat nivell de partida per cadascuna de les persones, marcat per la nostra genètica
  • Les emocions positives poden generar-se, fer-se més presents i més freqüents, augmentant el nostre nivell de benestar emocional, gràcies a les diferents activitats que tenim programades a les nostres trobades.

Aprofitem aquest dia de Sant Jordi per reconèixer les nostres emocions, les dels altres  i pujar l’estat d’ànim repartint il·lusions!

Una abraçada, un somriure  i una rosa virtual per a tots vosaltres!

Maria Jose Torrente

Habilitats comunicatives: la comunicació és la clau de l’èxit

En un món globalitzat i competitiu i en una societat cada cop més exigent, les empreses han de lluitar amb una competència cada cop més aclaparadora. La comunicació.

La comunicació és una de les soft skills que ens convé dominar com a professionals per  readaptar-nos, reinventar-nos, re-evolucionar-nos en aquests entorns canviants.

Les organitzacions són exigents amb els professionals i necessiten incorporar en els llocs de treball, persones preparades en soft per dur a terme les funciones i responsabilitats dins de l’entorn empresarial que els envolta.

Els llocs de treball canvien i evolucionen constantment en viure escenaris en permanent canvi i transformació, i els professionals han de desenvolupar les competencies Soft: treball en equip, capacitat d’adaptació, escolta activa, empatia,  intel.ligència emocional, actitud positiva, creativitat i comunicació.

Així, convé avui preparar-nos i ser professionals emprenedors, creatius, crítics i comunicatius capaços de reconèixer les amenaces i combatre-les i contribuir a transmetre la imatge corporativa de les empreses, ja que cada cop, les empreses inverteixen  més diners en crear i mantenir una cultura d’empresa que el client respecti i arribi a estimar.

Desenvolupar l’habilitat comunicadora és imprescindible en els líders actuals

  • M’agradaria donar-te alguns consells per millorar la teva comunicació

  • Fes que els missatges siguin clars: Comunica el missatge de manera clara
  • Actitud afirmativa : Escolta, mira als ulls a l’interlocutor i tingues un llenguatge corporal obert i coherent amb el teu missatge
  • Parafraseja: Fes saber al teu interlocutor que l’has escoltat expressant resumidament el que t’han dit : “Així m’estàs dient que la reunió va ser molt positiva?, doncs molt bé”
  • Fes preguntes obertes: Anima amb preguntes obertes per saber l’opinió dels altres: “Voleu aclarir alguna cosa?”
  • Empatitza: Posa’t en la pell i situació de l’altre i capta els seus sentiments
  • Sense excuses: Si has de donar alguna mala notícia cal anar de cara. Per tant, interioritza i aborda-la el més aviat possible. No donis males notícies davant de persones que no hi estiguin involucrades i també parla-ho en directe, mai per mail o altra eina de missatgeria
  • Tingues present els costums socioculturals i el protocol: Cal tenir en compte els diversos costums i cultures alhora de comunicar-nos amb l’entorn
  • Domina el llenguatge: Fes servir les paraules adients al que estàs explicant i al teu interlocutor per tal que el missatge arribi
  • La imatge personal: La manera de vestir, la postura, l’expressió, la mirada, són elements que ens acompanyen quan comuniquem
  • El sentit de l’humor: Les relacions són més fluïdes i agradables utilitzant l’humor

La comunicació s’utilitza per compartir i transmetre missatges mitjançant la paraula, la veu; el sentit del missatge,  dependrà tant del contingut del missatge (“el que es diu”) com la manera de dir-ho (“com es diu”).

Com ser un bon comunicador/@

  • Escoltar les paraules
  • Empatitza, escolta els sentiments
  • Adaptar el llenguatge al del interlocutor
  • Emprar un llenguatge positiu
  • Formular les preguntes adients
  • Donar respostes clares
  • Verificar si el missatge s’ha comprès

Comunicar és compartir amb l’altre. Per tant qui ens escolta s’ha de sentir plenament satisfet per a que la comunicació es converteixi en una experiència personal enriquidora, i així, si ets el líder puguis acompanyar als altres en el procés de creixement. En conclusió, que els doni l’oportunitat de canviar, de millorar i de desenvolupar el seu talent.

Atendre el valor humà a les empreses i tenir una empresa humanitzada és la clau per una bona Estratègia Comunicacional, les persones que hi treballin veuran en les accions un exemple a seguir, per tant, saps quines son aquestes accions?

  1. Claredat. Idees contundents i senzilles
  2. Realisme. Proposar en relació els mitjans disponibles
  3. Adaptabilitat. L’estratègia comunicativa s’ha de poder adaptar als diferents mitjans i formes de comunicació
  4. Coherència. Els mitjans i les formes proposades han de ser consistents amb les finalitats de l’empresa
  5. Acceptabilitat. És important que les persones, entenguin la comunicació i els missatges, arribin  a assumir-los com a propis

 La gestió de la informació pot millorar la competitivitat a les empreses sempre que:

  • Comuniquem regularment
  • Generem comunicacions favorables i enriquidores que sumin
  • Identifiquem i atenem tensions o conflictes
  • Respectem a les persones
  • Tenim una visió d’equip
  • Treballem cap a la millora continua

     

La comunicació és vital per al funcionament d’una organització

Quan ens referim a la comunicació organitzacional ens referim a promoure una bona gestió en les relacions interpersonals on està en joc la comunicació interna. Aquesta és una eina primordial per aconseguir moure a l’equip al voltant de l’objectiu i que es persegueix l’essència que configura la identitat i els valors de l’empresa.

Les relacions interpersonals i la bona comunicació interna en les organitzacions està enfocada a satisfer les necessitats d’informació dels seus treballadors  per  engrescar-los, motivar-los, incrementar el sentiment de pertinença i potenciar la cohesió de grup.

Com funciona la comunicació a la teva empresa? Així que ara que ja saps que és vital, si vols millorar-la ho podem fer plegats, enviem un correu a:

Envia un correu i ens posarem en contacte

 

Les cadenes que ens limiten: creences irracionals

Les cadenes més poderoses són les cadenes interiors, les que creiem que no podem trencar malgrat ho intentem.

Les creences limitants ens atrapen com li passava a l’elefant del circ. Un conte que ens ajuda a entendre les creences irracionals.

Però abans de res,  a tu, t’agradava anar al Circ quan eres petit /petita?


De petit, m’agradava el circ. M’encantaven els números amb animals i l’animal que més m’agradava era l’elefant. M’impressionaven les seves enormes dimensions i la seva força descomunal. Després de la funció, en sortir de la carpa, em quedava estranyat en veure l’animal lligat a una petita estaca clavada a terra amb una cadena que li empresonava una de les potes. La cadena era gruixuda, però l’estaca era un ridícul tros de fusta clavat a pocs centímetres de terra. Era evident que un animal capaç d’arrencar un arbre de soca-rel també podia tibar d’aquell minúscul tronc i fugir.

—Per què no l’arrenca i s’escapa? —vaig preguntar als pares.

Em van contestar que era perquè estava ensinistrat. La resposta, però, no em va satisfer. «Si estava ensinistrat, per què el tenien lligat?». Vaig preguntar a parents i mestres i va passar molt i molt de temps fins que algú que va resultar ser prou savi em va donar una resposta convincent:

«L’elefant del circ no s’escapa perquè està lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit».

Aleshores em vaig imaginar l’elefant acabat de néixer i lligat a una estaca. Segur que l’animal va tibar i tibar tractant d’alliberar-se. Devia acabar el dia esgotat perquè aquella estaca era més forta que ell. L’endemà devia tornar-ho a provar amb el mateix resultat i l’endemà següent igual. I així fins que un dia terrible per a la resta de la seva vida, l’elefant va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí. Des de llavors, l’elefant tenia gravat el record de la seva impotència. I el que és pitjor, mai més va tornar a qüestionar-se aquell record i mai més va tornar a posar a prova la seva força.


Sovint a les persones ens passa el mateix. Vivim encadenats a estaques que ens treuen llibertat.

Pensem que «no podem» fer tal cosa o tal altra senzillament perquè un dia, fa molt de temps, ho vam intentar i no ho vam aconseguir. Llavors vam gravar a la memòria aquest missatge: «no puc i no podré mai». Aquesta creença auto imposada ens ha limitat des de llavors i no l’hem qüestionada més. Segurament ara som més forts, estem més preparats, però aquell record ens frena a l’hora de tornar a provar-ho i sentir-nos alliberats.

i tu… saps quines són les creences que et limiten?  Què et dius per trencar les teves cadenes? 

Les nostres creences irracionals que han donat color a la nostra vida, limiten les nostres conductes i fins i tot les emocions; ens condueixen un seguit d’exigències que ens fan actuar a la vida i comportar-nos d’una manera determinada, però no ens fan sentir bé i ens podem arribar a bloquejar per obtenir una vida de llum que ens acompanyi a assolir els nostres somnis.

Les persones sanes accepten el fet de que les utopies són, probablement, allò que no es pot assolir , que un ho prefereixi no vol dir que hagi de ser d’aquesta menera, per tant, sabem que no podem assolir tot el que desitgem. Però, el desig es mes poderós que la obligació.

“La perserverança porta a l’éxit” deia Deméstenes.

Entrenament, suport, constància i compromís per canviar el teu sistema de creences limitants” 

Què significa el sistema de creences?

Cadascú de nosaltres percebem el món diferents formes. Les coses que passen al teu voltant, les veus, les escoltes i les sents  en un ball de sensacions que t’omple d’informació. La teva ment s’encarrega de filtrar el contingut que t’arriba, hi ha situacions on pares atenció i d’altres les deixes passar.

Ara bé, el que important que tinguis en comptes es que el que tu perceps es  basa en el teu sistema de creences.

Una acumulació d’informació que has anat processant  al llarg de  tota la teva vida. Algunes d’aquestes creences les has agafat com a vàlides per fer camí i d’altres no les has considerat en el moment i les has rebutjat.

Recorda que una creença és un pensament que et descriu la realitat i el repeteixes un munt de vegades. Es la teva veu interna que et parla. Per exemple: “jo sóc així” “això no es pot tolerar”, sempre s’ha fet així” “això no està fet per a mi”, “jo no puc aconseguir-ho”, “això no m’interessa”, “ja estic bé així”, “jo ho tinc molt difícil…”. Aquestes veus internes defineixen la forma en que tu veus la vida.  És la teva realitat.

Aquestes veus són el teu diàleg intern. Aquest diàleg és un pensament que comença a enviar una vibració al teu cervell i aquesta vibració continuada és la que crea la realitat. Així es com generes la teva realitat, la que t’anima a iniciar accions per fer alguna cosa diferent. Recorda que has pensat i has fet vibrar la teva ment en funció de les creences assumides al llarg del temps.

Si fins el moment, les creences actuals t’han beneficiat i permès assolir els teus objectius, segueixes el teu camí amb elles.  En canvi, en d’altres moments et pots sentir parat o estancat i les creences et poden arribar a limitar en els teus somnis, il.lusions o objectius. Tot i que en ocasions, les creences ,et podem fer creure que tot està be, llavors vols dir que has entrat a la teva zona de confort. Que no vol dir que estiguis còmode,  és la resposta i la conducta que has fet tota la teva vida i ja la coneixes.

En alguns moments de la teva vida et pots arribar a plantejar nous reptes i agafar noves direccions. Vols aconseguir  quelcom diferent i es llavors quan les creences tornen a jugar un paper clau, per avançar o quedar-te quiet, allà on ets.

Que passa quan les creences son molt limitants:”no puc”, “que perillós”, “…i si em faig malt”, “… i si ningú m’ajuda”, “això és més difícil que res”, “de fet estic bé així”. O et pots dir: “que passa si ho provo”, “…si caic m’aixeco”, “puc tirar endavant segur”, “sóc valent”, “haig de provar pas a pas”, “puc fer-ho”.

Si vols generar coses noves cal crear una realitat diferent en la teva ment, generar noves veus que siguin motor de canvi . En el moment en que el teu diàleg intern canvi obriràs noves possibilitats i construiràs un futur diferent.