Un Sant Jordi diferent ! i si el drac fossis tu?

Les emocions del Drac, en el dia del Llibre i de la Rosa.

Hi ha aspectes de la història que no van amb el meu pensament. Malgrat la tradició i segons la llegenda que parla que les dames en perill han d’esperar que un cavaller les salvi o la utilització de la violència o pensar que el drac sempre és el dolent i agressiu i llavors sentim por i neguit al veure’l.

Conte la llegenda que Sant Jordi va aparèixer per salvar a la princesa de les arpes del drac. El drac, molt enfadat, va començar a llançar foc. El noble cavaller, va treure l’espasa i quan era a punt de clavar-la-hi, de cop es va detenir, ho va observar i es va adonarmai ningú li havia preguntat a aquell drac perquè estava tan enfadat i tan trist. 

Sempre se li havia dit que era dolent i com tal es comportava com a dolent, però en realitat se sentia sol, abandonat i ple de ràbia, una emoció que no sabia gestionar.

Què és la ràbia? Per què en sentim? Què fer quan sentim ràbia?

La ràbia és una emoció que es dispara quan sentim que hi ha alguna situació injusta, considerem que no ens mereixem sentir el que ens diuen o fan els altres en relació a mi o altres persones.

Quan es presenta la ràbia, el nostre cos augmenta el ritme cardíac i respiratori i incrementen els nivells d’adrenalina per estar amb energia i poder respondre, però el nostre pensament és tan veloç que reforcem la idea irracional que ens acompanya i podem entrar en un bucle que ens manté en l’emoció i en el desequilibri corporal.

Per atenuar l’emoció de la ràbia cal respirar, connectar amb el sentit del que dispara l’emoció, repensar el nostre pensament i expressar la nostra opinió per fer-nos sentir i ser escoltats i sobretot, respectar l’opinió de l’altre.

Ara recordo a Aristòtil amb unes de les seves cites:

“Qualsevol pot enfadar-se, això és una cosa molt senzilla. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de la manera correcta, això, certament, no resulta tan senzill “.

Ja sabeu que les emocions estan conduïdes per les connexions neuronals que es produeixen en el nostre cervell, que fan que les hormones s’activin. Gràcies a la Neurociència que estudia el funcionament del cervell, s’està avançant molt en els estudis en aquest camp.

Per això ara, us vull mostrar una taula sobre les Hormones relacionades amb els nostres estats emocionals:

  • ADRENALINA
  • CORTISOL
  • DOPAMINA
  • ENDORFINES
  • OXITOCINA
  • SEROTONINA
  • Augment de l’energia
  • Estrés
  • Desig Eufòria Atenció
  • Plaer
  • Sexualitat Afecte
  • Estat d’ànim Benestar

 

Les emocions afecten a la nostra salut, els canvis en les emocions incideixen sobre la salut i ens alteren el nostre sistema corporal.

Què és l’amor?

Avui dia de Sant Jordi parlem d’emocions i d’aquelles que generen felicitat, aquelles que veiem com a positives per que ens permeten obrir-nos amb major optimisme  i benestar, avui dia del amor.

L’amor entès en essència com el sentiment que et dur a cuidar que s’acompanya del compromís, la confiança i el respecte.

Quan estimem, el nostre cervell augmenta el nivell d’energia i si gaudim d’una relació saludable, el nostre sistema ens condueix a sentir-nos tranquils, satisfets i feliços.

Durant anys el  23 d’abril a Catalunya es respira un ambient d’alegria i felicitat, però aquest any tenim el cor encongit per la situació social i política que vivim,  a tots us portem al cor en aquesta diada. Seguim endavant acaronant la vida que tenim i mirant al futur.

És per això que us animo a Omplir els carres d’alegria: l’emoció  que ens omple de força i energia obrint-nos i mirant al futur de manera respectuosa i alhora optimista, per creure  que som capaços de dur satisfactòriament allò que ens proposem, il·lusionar-nos en els projectes futurs.

Igual que en l’amor, quan ens sentim contents tenim més energia i el nostre detector d’amenaces descansa, fent que les sensacions corporals de l’ansietat disminueixin, i per tant, ens sentim segurs i confiats.

Doncs ja sabeu!!! El nostre cos agraeix les emocions que ens donen energia saludable

Tinguem present doncs que les emocions condueixen les nostres conductes. Us mostro el resum de

6 fets vitals sobre les emocions:

  • Generen benestar emocional
  • Canvien el funcionament de la ment, augmentant les opcions, millorant la seva flexibilitat, incrementant la seva creativitat
  • Transformen el nostre futur, possibilitant que es mostri el millor de nosaltres mateixos
  • Compensen els estralls de les emocions negatives sobre el nostre cos. Gràcies a la positivitat ens recuperem més ràpidament dels efectes negatius de l’estrès
  • Les emocions positives que sentim són el resultat natural d’un determinat nivell de partida per cadascuna de les persones, marcat per la nostra genètica
  • Les emocions positives poden generar-se, fer-se més presents i més freqüents, augmentant el nostre nivell de benestar emocional, gràcies a les diferents activitats que tenim programades a les nostres trobades.

Aprofitem aquest dia de Sant Jordi per reconèixer les nostres emocions, les dels altres  i pujar l’estat d’ànim repartint il·lusions!

Una abraçada, un somriure  i una rosa virtual per a tots vosaltres!

Maria Jose Torrente

Habilitats comunicatives: la comunicació és la clau de l’èxit

En un món globalitzat i competitiu i en una societat cada cop més exigent, les empreses han de lluitar amb una competència cada cop més aclaparadora. La comunicació.

La comunicació és una de les soft skills que ens convé dominar com a professionals per  readaptar-nos, reinventar-nos, re-evolucionar-nos en aquests entorns canviants.

Les organitzacions són exigents amb els professionals i necessiten incorporar en els llocs de treball, persones preparades en soft per dur a terme les funciones i responsabilitats dins de l’entorn empresarial que els envolta.

Els llocs de treball canvien i evolucionen constantment en viure escenaris en permanent canvi i transformació, i els professionals han de desenvolupar les competencies Soft: treball en equip, capacitat d’adaptació, escolta activa, empatia,  intel.ligència emocional, actitud positiva, creativitat i comunicació.

Així, convé avui preparar-nos i ser professionals emprenedors, creatius, crítics i comunicatius capaços de reconèixer les amenaces i combatre-les i contribuir a transmetre la imatge corporativa de les empreses, ja que cada cop, les empreses inverteixen  més diners en crear i mantenir una cultura d’empresa que el client respecti i arribi a estimar.

Desenvolupar l’habilitat comunicadora és imprescindible en els líders actuals

  • M’agradaria donar-te alguns consells per millorar la teva comunicació

  • Fes que els missatges siguin clars: Comunica el missatge de manera clara
  • Actitud afirmativa : Escolta, mira als ulls a l’interlocutor i tingues un llenguatge corporal obert i coherent amb el teu missatge
  • Parafraseja: Fes saber al teu interlocutor que l’has escoltat expressant resumidament el que t’han dit : “Així m’estàs dient que la reunió va ser molt positiva?, doncs molt bé”
  • Fes preguntes obertes: Anima amb preguntes obertes per saber l’opinió dels altres: “Voleu aclarir alguna cosa?”
  • Empatitza: Posa’t en la pell i situació de l’altre i capta els seus sentiments
  • Sense excuses: Si has de donar alguna mala notícia cal anar de cara. Per tant, interioritza i aborda-la el més aviat possible. No donis males notícies davant de persones que no hi estiguin involucrades i també parla-ho en directe, mai per mail o altra eina de missatgeria
  • Tingues present els costums socioculturals i el protocol: Cal tenir en compte els diversos costums i cultures alhora de comunicar-nos amb l’entorn
  • Domina el llenguatge: Fes servir les paraules adients al que estàs explicant i al teu interlocutor per tal que el missatge arribi
  • La imatge personal: La manera de vestir, la postura, l’expressió, la mirada, són elements que ens acompanyen quan comuniquem
  • El sentit de l’humor: Les relacions són més fluïdes i agradables utilitzant l’humor

La comunicació s’utilitza per compartir i transmetre missatges mitjançant la paraula, la veu; el sentit del missatge,  dependrà tant del contingut del missatge (“el que es diu”) com la manera de dir-ho (“com es diu”).

Com ser un bon comunicador/@

  • Escoltar les paraules
  • Empatitza, escolta els sentiments
  • Adaptar el llenguatge al del interlocutor
  • Emprar un llenguatge positiu
  • Formular les preguntes adients
  • Donar respostes clares
  • Verificar si el missatge s’ha comprès

Comunicar és compartir amb l’altre. Per tant qui ens escolta s’ha de sentir plenament satisfet per a que la comunicació es converteixi en una experiència personal enriquidora, i així, si ets el líder puguis acompanyar als altres en el procés de creixement. En conclusió, que els doni l’oportunitat de canviar, de millorar i de desenvolupar el seu talent.

Atendre el valor humà a les empreses i tenir una empresa humanitzada és la clau per una bona Estratègia Comunicacional, les persones que hi treballin veuran en les accions un exemple a seguir, per tant, saps quines son aquestes accions?

  1. Claredat. Idees contundents i senzilles
  2. Realisme. Proposar en relació els mitjans disponibles
  3. Adaptabilitat. L’estratègia comunicativa s’ha de poder adaptar als diferents mitjans i formes de comunicació
  4. Coherència. Els mitjans i les formes proposades han de ser consistents amb les finalitats de l’empresa
  5. Acceptabilitat. És important que les persones, entenguin la comunicació i els missatges, arribin  a assumir-los com a propis

 La gestió de la informació pot millorar la competitivitat a les empreses sempre que:

  • Comuniquem regularment
  • Generem comunicacions favorables i enriquidores que sumin
  • Identifiquem i atenem tensions o conflictes
  • Respectem a les persones
  • Tenim una visió d’equip
  • Treballem cap a la millora continua

     

La comunicació és vital per al funcionament d’una organització

Quan ens referim a la comunicació organitzacional ens referim a promoure una bona gestió en les relacions interpersonals on està en joc la comunicació interna. Aquesta és una eina primordial per aconseguir moure a l’equip al voltant de l’objectiu i que es persegueix l’essència que configura la identitat i els valors de l’empresa.

Les relacions interpersonals i la bona comunicació interna en les organitzacions està enfocada a satisfer les necessitats d’informació dels seus treballadors  per  engrescar-los, motivar-los, incrementar el sentiment de pertinença i potenciar la cohesió de grup.

Com funciona la comunicació a la teva empresa? Així que ara que ja saps que és vital, si vols millorar-la ho podem fer plegats, enviem un correu a:

Envia un correu i ens posarem en contacte

 

Les cadenes que ens limiten: creences irracionals

Les cadenes més poderoses són les cadenes interiors, les que creiem que no podem trencar malgrat ho intentem.

Les creences limitants ens atrapen com li passava a l’elefant del circ. Un conte que ens ajuda a entendre les creences irracionals.

Però abans de res,  a tu, t’agradava anar al Circ quan eres petit /petita?


De petit, m’agradava el circ. M’encantaven els números amb animals i l’animal que més m’agradava era l’elefant. M’impressionaven les seves enormes dimensions i la seva força descomunal. Després de la funció, en sortir de la carpa, em quedava estranyat en veure l’animal lligat a una petita estaca clavada a terra amb una cadena que li empresonava una de les potes. La cadena era gruixuda, però l’estaca era un ridícul tros de fusta clavat a pocs centímetres de terra. Era evident que un animal capaç d’arrencar un arbre de soca-rel també podia tibar d’aquell minúscul tronc i fugir.

—Per què no l’arrenca i s’escapa? —vaig preguntar als pares.

Em van contestar que era perquè estava ensinistrat. La resposta, però, no em va satisfer. «Si estava ensinistrat, per què el tenien lligat?». Vaig preguntar a parents i mestres i va passar molt i molt de temps fins que algú que va resultar ser prou savi em va donar una resposta convincent:

«L’elefant del circ no s’escapa perquè està lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit».

Aleshores em vaig imaginar l’elefant acabat de néixer i lligat a una estaca. Segur que l’animal va tibar i tibar tractant d’alliberar-se. Devia acabar el dia esgotat perquè aquella estaca era més forta que ell. L’endemà devia tornar-ho a provar amb el mateix resultat i l’endemà següent igual. I així fins que un dia terrible per a la resta de la seva vida, l’elefant va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí. Des de llavors, l’elefant tenia gravat el record de la seva impotència. I el que és pitjor, mai més va tornar a qüestionar-se aquell record i mai més va tornar a posar a prova la seva força.


Sovint a les persones ens passa el mateix. Vivim encadenats a estaques que ens treuen llibertat.

Pensem que «no podem» fer tal cosa o tal altra senzillament perquè un dia, fa molt de temps, ho vam intentar i no ho vam aconseguir. Llavors vam gravar a la memòria aquest missatge: «no puc i no podré mai». Aquesta creença auto imposada ens ha limitat des de llavors i no l’hem qüestionada més. Segurament ara som més forts, estem més preparats, però aquell record ens frena a l’hora de tornar a provar-ho i sentir-nos alliberats.

i tu… saps quines són les creences que et limiten?  Què et dius per trencar les teves cadenes? 

Les nostres creences irracionals que han donat color a la nostra vida, limiten les nostres conductes i fins i tot les emocions; ens condueixen un seguit d’exigències que ens fan actuar a la vida i comportar-nos d’una manera determinada, però no ens fan sentir bé i ens podem arribar a bloquejar per obtenir una vida de llum que ens acompanyi a assolir els nostres somnis.

Les persones sanes accepten el fet de que les utopies són, probablement, allò que no es pot assolir , que un ho prefereixi no vol dir que hagi de ser d’aquesta menera, per tant, sabem que no podem assolir tot el que desitgem. Però, el desig es mes poderós que la obligació.

“La perserverança porta a l’éxit” deia Deméstenes.

Entrenament, suport, constància i compromís per canviar el teu sistema de creences limitants” 

Què significa el sistema de creences?

Cadascú de nosaltres percebem el món diferents formes. Les coses que passen al teu voltant, les veus, les escoltes i les sents  en un ball de sensacions que t’omple d’informació. La teva ment s’encarrega de filtrar el contingut que t’arriba, hi ha situacions on pares atenció i d’altres les deixes passar.

Ara bé, el que important que tinguis en comptes es que el que tu perceps es  basa en el teu sistema de creences.

Una acumulació d’informació que has anat processant  al llarg de  tota la teva vida. Algunes d’aquestes creences les has agafat com a vàlides per fer camí i d’altres no les has considerat en el moment i les has rebutjat.

Recorda que una creença és un pensament que et descriu la realitat i el repeteixes un munt de vegades. Es la teva veu interna que et parla. Per exemple: “jo sóc així” “això no es pot tolerar”, sempre s’ha fet així” “això no està fet per a mi”, “jo no puc aconseguir-ho”, “això no m’interessa”, “ja estic bé així”, “jo ho tinc molt difícil…”. Aquestes veus internes defineixen la forma en que tu veus la vida.  És la teva realitat.

Aquestes veus són el teu diàleg intern. Aquest diàleg és un pensament que comença a enviar una vibració al teu cervell i aquesta vibració continuada és la que crea la realitat. Així es com generes la teva realitat, la que t’anima a iniciar accions per fer alguna cosa diferent. Recorda que has pensat i has fet vibrar la teva ment en funció de les creences assumides al llarg del temps.

Si fins el moment, les creences actuals t’han beneficiat i permès assolir els teus objectius, segueixes el teu camí amb elles.  En canvi, en d’altres moments et pots sentir parat o estancat i les creences et poden arribar a limitar en els teus somnis, il.lusions o objectius. Tot i que en ocasions, les creences ,et podem fer creure que tot està be, llavors vols dir que has entrat a la teva zona de confort. Que no vol dir que estiguis còmode,  és la resposta i la conducta que has fet tota la teva vida i ja la coneixes.

En alguns moments de la teva vida et pots arribar a plantejar nous reptes i agafar noves direccions. Vols aconseguir  quelcom diferent i es llavors quan les creences tornen a jugar un paper clau, per avançar o quedar-te quiet, allà on ets.

Que passa quan les creences son molt limitants:”no puc”, “que perillós”, “…i si em faig malt”, “… i si ningú m’ajuda”, “això és més difícil que res”, “de fet estic bé així”. O et pots dir: “que passa si ho provo”, “…si caic m’aixeco”, “puc tirar endavant segur”, “sóc valent”, “haig de provar pas a pas”, “puc fer-ho”.

Si vols generar coses noves cal crear una realitat diferent en la teva ment, generar noves veus que siguin motor de canvi . En el moment en que el teu diàleg intern canvi obriràs noves possibilitats i construiràs un futur diferent.

Potenciar la resiliència a l’empresa, un bon propòsit

Les empreses ben preparades en entorns VUCA  saben gestionar moments incerts i complexes.

La Resiliència és la capacitat per recuperar-nos d’alts i baixos, superar-los i fins i tot ser transformats per ells. Potenciar la resiliència a l’empresa, pot ser un bon propòsit. La resiliència a l’empresa suposa ser flexibles en situacions límit i sobreposar-nos a elles per sortir enfortits.

“La resiliència és la capacitat d’una persona o d’un sistema social de viure bé i desenvolupar positivament malgrat les condicions de vida difícils, i de maneres socialment acceptables”  Vanistendael stefan, 1996

Hi ha tres accions que cal assolir: augmentar les capacitats de les empreses en aquest entorns, potenciar les coalicions i col·laboracions, i generar equips de treball focalitzats en l’interès de millorar i seguir endavant. En aquest entorn VUCA, volàtil, incert, complex i ambigu, el ritme de vida actual ens fa estar exposats a situacions de major incertesa, d’estrès emocional,  d’adversitat, en ocasions crisis  que ens generen angoixes i frustracions.

Els equips que treballen la capacitat resilient, l’autoacceptació i l’assertivitat ajuden a evitar o alleugerir les situacions complexes tant personalment com professionalment.

Les persones resilients consideren que només a vegades hi ha moments difícils i perceben que després de la tempesta arriba la calma, que la tempesta no dura per sempre.

Et mostro alguns consells  que ajuden a les persones a entrenar-se en la resiliència

  1. Cuida les teves relacions interpersonals dins i fora de la feina. Si el teu entorn familiar i social i professional et recolza, t’ajudarà a enfrontar-te a situacions difícils de la vida. Desenvolupa les teves connexions i enforteix les teves relacions, demanar ajuda i acceptar el suport dels altres enforteix la resiliència.
  2. Sigues positiu/motiva’t! T’ajudarà molt tenir una visió positiva de tu i veure el futur amb optimisme. Ajuda’t dels pensaments positius i adopta una actitud positiva per resoldre les situacions. Evita veure els problemes com una cosa impossible i permanent canvia la perspectiva, posa’t unes altres ulleres.
  3. Sigues realista i flexible. Si ets capaç de veure una situació tal com és i saps acceptar-la, hi tindràs molt de guanyat! Accepta els canvis. Canviar és part de la vida i és important aprendre a acceptar les coses en què no tenim cap influència. Això ens ajuda a trobar la pau i la claredat mental per enfocar-nos en les coses que si podem canviar.
  4. Dibuixa el teu pla d’acció i actua en les situacions complexes tant com puguis. Fes accions positives en lloc de desconnectar dels teus problemes desitjant que desapareguessin o desitjant que la teva situació fos diferent. Posa’t metes, fes plans, fixa’t objectius i fes el pas endavant! És important que tinguis clar quins són els teus objectius i que treballis per aconseguir-los. Fixa’t objectius realistes i planifica’ls bé per aconseguir petits guanys. Cada petita fita que aconsegueixis et situarà més a prop del teu objectiu final!
  5. Desenvolupa la teva intel·ligència emocional. Gestiona les emocions, és necessari l’autoconeixement per saber com afrontar diferents moments de la vida i diferents situacions. Busca oportunitats per l’auto-descobriment, relacions de qualitat amb els altres i treballa l’autoacceptació. La IE és saber reconèixer les pròpies emocions, que entenguis el que sents, que puguis identificar quan has de controlar-te, així com evitar actuar de manera impulsiva i aprendre a sentir de manera coherent allò que et passa. La Intel·ligència emocional correlaciona positivament amb la resiliència.
  6. Mantingues l’esperança. Una actitud optimista t’habilita per a generar les coses bones que desitges en la teva vida. Visualitza el que vols i no permetis que la por i la preocupació “t’entelin” aquesta visió.
  7. Tingues cura de tu, posa atenció a les teves pròpies necessitats i sentiments, participa en activitats que gaudeixis i que et relaxin. Tenir cura d’un regularment manté la ment oberta  i el teu cos en la millor condició per lidiar amb situacions límit.

Entrenant la resiliència

Recorda que la resiliència es pot entrenar i les persones que resilients  tenen més confiança en si mateixes, controlen millor les emocions, gestionen millor els moments de la vida, i a més obtenen millors relacions personals i laborals.

“Les dificultats estan destinades a despertar-nos, no a descoratjar. L’esperit humà creix a través de l’adversitat”  William Ellery Channing

I ara sabem, quin son els passos per construir  Resiliència dins de les empreses?, aquí us anoto algunes idees:

  • Reconèixer els problemes i limitacions que cal afrontar
  • Expressar  i parlar dels  conflictes oberta i clarament
  • Registrar els recursos personals i col·lectius existents
  • Organitzar estratègies i metodologies tantes vegades com sigui necessari .
  • Revisar i avaluar els èxits i les pèrdues

Si volem construir equips resilients cal que considerem els següents factors per ser mes forts i tenir a les persones de l’equip més cohesionades:

  • Cohesió, treballant la flexibilitat
  • Comunicació sincera entre els membres del grup
  • Reafirmar un sistema d’objectius comuns
  • Resolució de conflictes a partir de les anteriors premisses

Per acabar, conèixer que la resiliència forma part del procés evolutiu de les persones i s’ha de promoure des de la infantesa i continuar entrenant al llarg de vida. Si aconsegueixes posar en pràctica aquests petits consells, estaràs molt més preparat per afrontar qualsevol situació per difícil que et sembli!

“Si vols,  pots”, primer cal pensar que es possible i voler començar a caminar. T’animes?

Psicomotivació: estat intern

Una persona motivada treballa millor, se sent bé fent les tasques i amb menys temps en fa molt més.

La motivació és un estat intern que activa, dirigeix i manté les conductes.

La paraula motivació deriva del llatí motivus o motus, que significa ‘moviment’.

Les diferents escoles de psicologia tenen diverses teories sobre com s’origina la motivació i el seu efecte en la conducta. Totes aporten, des de diferents perspectives, conceptes clarificadors que expliquen com s’origina EL MOTOR d’acció.

Si volem aconseguir resultats en l’empresa cal buscar el compromís i la motivació de les persones. És l’energia que dóna l’impuls necessari per a conduir a les persones a dipositar les seves forces en els objectius per assolir els resultats.

Sempre que et preguntin si pots fer una feina, contesta que sí i posa’t de seguida a aprendre com es fa. Franklin D. Roosevelt

D’altra banda els nous estudis sobre neurociència, ens mostren la configuració neuronal del cervell. Un conjunt de neurones, anomenades neurones mirall, s’activen de la mateixa manera quan fem alguna cosa que quan veiem fer-ho a una altra persona. Són la clau de l’aprenentatge per imitació, i contagien les conductes.

La motivació, a nivell cerebral, suposa un increment del flux sanguini que aporta nutrients a les neurones, bàsicament oxigen i glucosa. Això fa que les neurones tinguin més energia disponible. Si tenen més energia, el seu funcionament és més eficient i més poden treballar més temps sense cansar-se.

Quan estem motivats el cervell produeix:

  • Dopamina, un neurotransmissor relacionat als sentiments de recompensa i de plaer proactiu.

Les persones motivades valoren la seva feina i s’ho passen bé, els és més fàcil mantenir la motivació i tornar-se a motivar, ja que el cervell busca repetir les experiències que li proporcionen plaer i recompensa.

Llavors, com activar la motivació?

  1. Valorant la feina i el rol de cada persona

  2. Permetent la realització personal i professional de les persones 

  3. Donant grau d’autonomia

  4. Donant reconeixement social o econòmic

  5. Augmentant l’àrea de responsabilitat

  6. Desenvolupant mesures a la conciliació i igualtat

  7. Oferint desenvolupament, formació i promoció professional 

Ulitzant la clau màgica de la sorpresa, una emoció bàsica que té influència en l’aprenentatge.


La Sorpresa activa una altra zona del cervell que està molt a prop de l’amígdala, el tàlem. El tàlem és el centre de l’atenció en el cervell, forma part d’un circuit neuronal molt més ampli, que comprèn altres zones del cervell, que és precisament el que activa i manté la motivació!

Motivar implica implementar mecanismes per assolir el benestar de l’equip, és tot un art que requereix entrenar-nos en:

  • Definir conjuntament objectius
  • Donar autonomia 
  • Desenvolupar la Creativitat
  • Donar suport 

La preparació és la clau de l’èxit – Alexander Graham Bell