Superar l’angoixa durant el confinament

PORS I ANGOIXES EN LA PANDÈMIA

La por és una sensació d’angoixa, neguit fins i tot ansietat que es produeix davant de la percepció  d’una amenaça que pot ser real o ficticia.

Per atendre la por ens cal disposar de recursos propis i més ara davant de la crisi sanitària i econòmica que vivim tots.

Sabem que les emocions no es representen com quelcom estàtic, no son una imatge, son una película, una seqüència de fets i situacions que ens amenacen, son els  diferents obstacles que posen en perill la nostra supervivènvia.

Reacció en cadena de les emocions

No només sentim una emoció,  sino que reaccionem internament davant de les emocions. Aquesta manera de reaccionar provoca una segona emoció. Primer sentim la por i després podem arribar a sentir ràbia, tristesa, impotència o angoixa pel fet de tenir por.  Aquesta manera de viure-ho s’anomena  doble reacció emocional.

Podem dir que normalment la seqüència que segueixen les emocions, és la seguent:

        AMENAÇA— REACCIÓ —RESPOSTA 

La resposta que donem davant les emociones és important perque,  segons la qualitat d’aquesta, podem atenuar-la o agravar-la. Això dependrà del propi diàleg intern.

Per tant, reconèixer que disposem de recursos personals per vença l’obstacle que ens genera el colapse emocional ens ajudarà a atenuar les emocions.

Nova mirada de la por 

La por és un senyal que indica que existeix una desproporció entre la magnitud de l’amenaça, sigui física o emocional a la que ens enfrentem, i els recursos que tenim per resoldre-la.

La por no és el problema. La por ens indica que existeix un problema que hem d’atendre i donar-li una resposta.

Sabem que la por és el nostre senyal d’alarma, cal saber quina carencia ens indica.

Ara veiem com la por i l’angoixa les vivim entremesclades. Per tant ens vconve entendre que l’angoixa es el nostre senyal d’alarma, ens mostra una desproporció entre el perill  amb el que ens enfrontem i els recursos dels que disposem i posa en funcionament la tasca de reequilibrar la desproporció que hi pugui haber.

Per tant, per curar la por  ens cal fer un primer pas, transformar la por disfuncional amb funcional i per fer-ho cal atendre al nostre diàleg intern.

Es per tot això que us convido a participa en el cercle virtual en aquest moments de confinament perque puguem parlar de les pors i les angoixes, fer-ho de manera compartida i veure-hi més clar amb més positivitat i fortalesa.

Animat, no t’ho pensis més, compateix!

Us espero,

Gràcies a tots,

Salut i una ràpida recuperació!

María José Torrente